La data de la batalla no està exempta de discussions. Segons les Narraciones históricas de Francesc Castellví la batalla s’inicià el 4 de juny de 1712, si bé també diu que l’atac es va manar el dia abans, el 3 d’octubre. A l’altra banda, els austríacs al östreichische militârische Zeitschrift donen com a data el 13 d’octubre de 1712. Quina va ser? Per la coincidència hauríem d’apostar pel mes d’octubre de 1712, deixant la data exacta per a qui pugui endinsar-se en els documents parroquials de l’època.Vista d'Alsamora des del migdia
Doncs bé, resulta ser que Alsamora era una població murallada (les pròpies cases feien de muralla, havent-hi portes al cap i als sols de la vila) on hi havia instal·lada una guarnició que protegia el flanc sud de Pont de Montanyana, i el pas per la Feixa cap a Catalunya, compartint tropes amb la plaça de Castellnou de Montsec. En aquells dies la guarnició estava formada per tres companyies de fusellers de l’esquadra de Cerdanya i per 70 voluntaris a cavall.
Fragment de la versió austríaca. Östreichische militârische Zeitschrift de 1819
Tot va començar quan en un típic acte de saqueig per part dels catalans austriacistes a la plaça de Montanyana, recentment presa pels Borbons, els “Voluntaris d’Aragó” –com es feien dir- van degollar tota la guarnició del Pont de Montanyana, estan gairebé buida per haver marxat el General Patrici Lawles en campanya contra els voluntaris austriacistes a Benasque.
El General, en trobar-se executada la guarnició de la plaça va idear sorprendre el flanc sud-oest de la Conca de Tremp, tot atacant Alsamora. El pla era executar una acció sorpresa que seria dirigida pel famós Cavaller de Gueldre amb 200 cavalls, 100 granaders i 250 soldats (segons els autriacistes foren 200 cavalls, 120 granaders, 255 fusellers i 300 soldats de a peu)
L'Arxiduc Carles d'AustriaLes tropes, emperò, no van poder entrar a la vila. Una part dels austriacistes, fora de la muralla, van fugir probablement cap a la Creueta i el Grau. El cavaller de Gueldre els va perseguir, però va haver de renunciar per quant els capitans Albiach i Chiprana, afavorits pel terreny, li van fer front. A l’altre costat de la vila el Tinent Coronel Bernet va poder refer un cos de 130 dels autriacistes fugits i es va preparar per tornar al poble.
al Tinent Coronel Bernet, defensor
de la plaça davant les tropes
borbòniques.
Davant del poble les tropes castellanes i franceses van obrir un pany i van entrar sota la vigilància de la històrica torre. Però el pas era força difícil ja que la vila estava defensada, a l’interior, per 40 fusellers i voluntaris comandats per tres tinents austriacistes. Els defensors de la vila van sortir al carrer al mateix moment que, per darrera dels atacants, el Tinent Coronel Bernet obria un nou front.
Les tropes atacants, de les Dues Corones, van haver de desemparar la vila ràpidament, baixant cap al barranc de la Massana sota els trets continus de voluntaris i fusellers. A camp obert semblava que els combats s’igualaven quan van arribar els reforços austriacistes de Castellnou de Montsec, obligant a la cavalleria de Gueldre a retirar-se. Amb tres assalts els voluntaris catalans i aragonesos van poder fer enretirar –poc a poc i de forma ordenada– les tropes borbòniques cap al riu.
A les dues de la tarda la infanteria francesa i castellana es va rendir, quedant presoners 130 soldats i 44 cavalls. Les baixes van ser nombroses, així van morir 135 voluntaris del tinent Nogués i 52 voluntaris, fusellers i veïns, així com 32 ferits. El capità Navarro i el Cavaller de Gueldre van quedar presoners, i el segon, a més, ferit.
Felip V, candidat borbò
El capità Navarro, dels voluntaris defensors d’Alsamora, en assabentar-se del maltractament de les dones del poble entre les que, sembla ser, estava la seva dona, va rematar al cavaller de Gueldre com a venjança. La notícia de la mort d’aquest famós cavaller va arribar a Barcelona i l’emperadriu Isabel va donar l’ordre de prendre al dit capità austriacista.
Vista d'Alsamora des de ponent 
1 comentari:
very nice.
Publica un comentari a l'entrada