Els regidors d'Alsamora

Al llarg de tot el segle XVIII i fins la revolució liberal i la creació del Districte Municipal d'Alsamora (1833), el poble d'Alsamora estava regit per un Regidor Primer o Degà (l'antic Cònsol Major), i per un regidor segon (antic Cònsol Menor), que no eren altres que l'alcalde i el tinent d'alcalde.

El nomenament d'aquests càrrecs corresponia a la Reial Audiència de Catalunya (Audiència política) que en realitat només nomenava als dos primers de la llista que presentaven els regidors sortints (terna). De tal manera arreu s'assegurava que mai no hi havia canvis "radicals".
Des de l'any 1767, a més, hi havia un tercer càrrec municipal anomenat Procurador Síndic, que s'encarregava de velar pels interessos del conjunt dels veïns i evitar que els regidors actuessin segons els seus interessos particulars; càrrec creat poc abans per tota Catalunya però que Alsamora estava exempta per l'escassa població.

Si aquests eren el "poder polític" del poble, el poder judicial estava sota la mà del batlle, un veritable jutge de primera instància que era nomenat pel senyor jurisdiccional (el baró d'Eroles) a la seva voluntat. Era el representant dels interessos del baró, qui recollia el delme de porcells pel senyor, així com la quístia d'aquest; i, com hem dit, administrava justícia en primera instància (es podia apel·lar a la cúria del baró, formada pel procurador jurisdiccional, normalment un lletrat de Talarn).

Per Alsamora comptem amb la relació més o menys completa dels càrrecs des de 1740. El més interessant no és el conjunt de càrrecs, sinó el fet de comptar amb tot una sèrie de noms de veïns caps de casa (caps de família) al llarg de tot un segle. Exposem tot seguit el llistat.

Batlles (jutges de pau o a primera instància):

1740 - 1742 Josep Manyanet
1743 - 1744 Josep Salazar
1745 - 1746 Josep Manyanet
1747 - 1750 Josep Salazar
1751 - 1752 Salvador Rourera
1753 - 1754 Josep Manyanet
1755 - 1756 Josep Salazar
1757 - 1758 Miquel Ardiaca
1759 - 1762 J0sep Escolà
1763 - 1774 Sense dades
1775 - 1778 Francisco Capdevila
1779 - 1780 Antonio Escolà
1781 - 1782 Francisco Capdevila
1783 - 1784 Josep Manyanet
1785 - 1786 Josep Rourera
1787 - 1788 Francisco Capdevila menor
1789 - 1794 Sense dades
1795 - 1796 Francisco Capdevila menor
1797 - 1798 Antonio Escolà
1799 - 1800 Antonio Llorens
1801 - 1802 Tomàs Miquela
1803 - 1809 Sense dades
1810 - 1811 Joan Ardiaca
1812 - 1814 Sense dades
1815 - 1816 Antonio Llorens
1817 - 1818 Francisco Quintillà
1819 - 1820 Antonio Llorens
1821 - 1824 Sense dades
1825 Antonio Escolà
1826 Joaquim Pociello
1827 Joan Ardiaca major
1828 Antonio Escolà
1829 Joaquim Pociello
1830 Joan Ardiaca menor
1831 Antonio Gabarrella
1832 Joaquim Pociello

Regidors primers (alcaldes) i regidors segons (tinents d'alcalde)

1740 Josep Manyanet i Joan Miret
1741 Miquel Ardiaca i Francisco Carreras
1742 Josep Rourera i Joan Carrera
1743 Josep Manyanet i Tomas Canelles
1744 Josep Manyanet i Francisco Carrera
1745 Miquel Ardiaca i Josep Canelles
1747 Josep Manyanet i Juan Barrals
1748 Josep Rourera i Francisco Tormp
1749 Miquel Ardiaca i Francisco Carrera
1750 Francisco Lledós i Miquel Porta
1751 Francisco Capdevila i Joan Carrera
1752 Josep Manyanet i Miquel Forradelles
1753 Josep Rourera i Agustí Bissà
1754 Francisco Capdevila i Joan Torm
1755 Josep Manyanet i Francisco Cirera
1756 Miquel Ardiaca i Miquel Forradelles
1757 Josep Rourera i Francisco Torm
1758 Francisco Capdevila i Miquel Porta
1759 Josep Manyanet i Joan Leseres
1760 Josep Manyanet i Joan Leseres
1761 Josep Rourera i Josep Canellas
1762 Francisco Capdevila i Josep Quinquilla
1763 Josep Manyanet menor i Benet Mauri
1764 Miquel Ardiaca i Francisco Lledós
1765 Marcos Ardiaca i Francisco Torm
1766 Francisco Capdevila i Josep Marquet
1767 Josep Mañanet i Miquel Porta menor
1768 Francisco Lledós i Josep Rourera
1769 Josep Miquela i Josep Rourera
1770 Francisco Tentella i Marcos Ardiaca
1771 Miquel Porta i Marcos Ardiaca
1772 Josep Quinquilla i Marcos Ardiaca
1773 Josep Miquela i Joan Bertran
1774 Francisco Tentilla i Joan Bertran
1775 Josep Escolà i Miquel Porta
1776 Marcos Ardiaca i Josep Miquela
1777 Josep Rourera i Josep Quintillà
1778 Josep Gavarrella major i Miquel Porta
1779 Josep Manyanet i Francisco Quintillà
1780 Francisco Capdevila menor i Francisco Lledós menor
1781 Josep Rourera i Josep Miquela
1782 Josep Escolà i Miquel Porta
1783 Josep Gabarrella i Francisco Quintillá
1784 Francisco Capdevila menor i Manuel Fontdevila
1785 Marcos Ardiaca i Josep Miquela
1786 Antonio Escolà i Miquel Porta
1787 Joan Capdevila i Joan Betran
1788 Josep Miquela i Josep Armenté
1789 Josep Rourera i Manuel Fontdevila
1790 Joan Gavarrella i Miquel Porta
1791 Antonio Escolà i Joan Ardiaca
1792 Antonio Llorens i Josep Armentuy
1793 Josep Miquela i Manuel Fondevila
1794 Joan Ardiaca i Antonio Bertran
1795 Antoni Escolà i (vacant)
1796 Joan Gavarrella i Manuel Fontdevila
1797 Josep Miquela i Antonio Gavarrella
1798 Joan Ardiaca i Antonio Bertran
1799 Antonio Llorens i Josep Armenté
1800 Josep Miquela i Josep Rourera
1801 Joan Ardiaca i Antonio Bertran
1802 Antonio Llorens i Manuel Fontdevila
1803 Antonio Escolà i Josep Armenté
1804 Josep Miquela i Josep Ardiaca
1805 Joan Ardiaca i Antonio Bertran
1806 Antonio Llorens i Josep Armenté
1807 Antonio Escolà i Francisco Quinquillà
1808 Antonio Betran i Manuel Fondevila
--- període bèl·lic---
1811 Antonio Porta i (vacant)
1815 Antonio Escolà i Josep Rourera
1816 José Armenté i Antonio Porta
1817 Joan Ardiaca major i Tomas Miquela
1818 Antonio Escolà menor i Manuel Fontdevila
1819 Antonio Porta i Exempt per poca població
1820 Josep Rourera i Español
--- període bèl·lic----
1825 Antonio Porta
1826 Josep Armenté
1827 Manuel Fondevila
1828 José Rourera
1829 José Armenté
1830 Tomàs Miquela
1831 Antonio Sauret
1832 Don Francisco de Cortit (Cavaller)

Els procuradors síndics

1764 - 1766 Exempt per manca de població
1767 - 1769 Josep Rourera
1770 - 1772 Marcos Ardiaca
1773 - 1775 Joan Bertran
1776 - 1778 Antonio Escolà
1779 - 1781 Marcos Ardiaca
1782 - 1784 Joan Capdevila
1785 - 1787 Pere Rutgè
1788 - 1790 Marcos Ardiaca
1791 - 1793 Josep Rourera
1794 - 1796 Joan Capdevila
1797 - 1799 Antonio Cosialls
1800 - 1802 Joan Capdevila
1803 - 1805 Antonio Gabarrella
1806 - 1808 Josep Rourera
--- període bèl·lic---
1811 - 1832 Exempt per poca població

A partir de 1833 i fins a 1841/1845 es produeixen profunds canvis, amb la coneguda com a "revolució liberal" que, a la zona significà una llarga i dura guerra civil, com a centre de resistència carlina. Però això és una altra història... El que aquí ens interessa destacar és que dita "revolució" va comportar el canvi del model administratiu. Alsamora va desaparèixer com a unitat política municipal en crear-se el Districte Municipal d'Alsamora que incorporava els antics municipis de Mont-rebei, Alsamora, Sant Esteve de la Sarga, La Clua, La Torre d'Amargós, Castellnou de Montsec, Beniure, Alzina, Moror i Estorm. Els càrrecs municipals es repartirien, doncs, entre els veïns de tots aquests pobles.